Dia: 23 de març de 2023

Jennifer Rolo Vieira_3r C EA 2a Ensenyança d’Encamp

Estava aterrida. Tenia por, molta por, tenia la pell de gallina. El seu vestit de Hello Kitty estava amarat per les llàgrimes que li queien per la seva fina i pàl·lida cara. Se li tallava la veu i això causava que no pogués parlar. Aquells pensaments tornaven al meu cap després de tant temps intentant oblidar-ho. Aquell home tornava al meu cap. Se’m van posar els pèls de punta. Sentia angoixa en aquell precís moment. Vaig agafar la bola antiestrès de color blau que estava sobre la taula de vidre. La petita no parava de plorar, s’escoltaven els seus plors i sanglots per tota l’habitació. La vaig abraçar recordant la meva història.

Soraya Ramos Carvalho_3r C EA 2a Ensenyança d’Encamp

Un altre dia, un altre matí, estic asseguda sola esperant el tren. Cada cop que miro els trens passar, el meu cor batega molt ràpid. Me’n recordo d’ell i ploro, no tinc bons records d’aquell moment… En aquell instant, la meva vida es va aturar de sobte, només en uns segons li pot canviar la vida a algú. Em vaig culpar des d’aquell moment per allò que va passar. Va ser molt injust. Mentre penso en tot això, m’aixeco i camino lentament, amb els ulls plorosos, sense escoltar ningú. Estic nerviosa, sento calfreds. Una llum que em reflecteix als ulls, un soroll ensordidor. Somric. De sobte, només en uns segons, el tren em treu del camí.