Soraya Ramos Carvalho_3r C EA 2a Ensenyança d’Encamp
Un altre dia, un altre matí, estic asseguda sola esperant el tren. Cada cop que miro els trens passar, el meu cor batega molt ràpid. Me’n recordo d’ell i ploro, no tinc bons records d’aquell moment… En aquell instant, la meva vida es va aturar de sobte, només en uns segons li pot canviar la vida a algú. Em vaig culpar des d’aquell moment per allò que va passar. Va ser molt injust. Mentre penso en tot això, m’aixeco i camino lentament, amb els ulls plorosos, sense escoltar ningú. Estic nerviosa, sento calfreds. Una llum que em reflecteix als ulls, un soroll ensordidor. Somric. De sobte, només en uns segons, el tren em treu del camí.