Maria Moliné Castels_3r C Col·legi Mare Janer
El pare i jo mai no vam tenir una casa, tampoc mai vam parar de viatjar. No és que fugíssim d’algú o fóssim antisocials; simplement no volíem viure en societat.
Quan ens en vam anar tenia cinc anys i va ser començar a caminar sense rumb amb una motxilla a l’esquena. Vivíem en una tenda únicament amb un sac de dormir i ens desplaçàvem a peu. Això no era bo per a un home de la seva edat, però només pensava a tenir una vida millor. Molta gent no ho veu així però jo els responc: en un món tan atrafegat, és millor deixar-ho tot i viure al teu ritme.
Ara m’he separat del pare i camino sola però sé que un dia tornarem a caminar junts.