Dia: 14 de juny de 2023

Joel Vivo_3r C Col·legi Mare Janer

Tenia 3 anys. L’únic que recordo és d’estar a casa meva amb els meus avis. Els meus pares no hi eren, igual que mon germà. No sé on eren, però tampoc li donava gaire importància. Al cap d’una estona van arribar els meus pares i se’n van anar molt ràpid, tenien pressa. No sabia què passava ni on anaven ni res, era tot molt confús. L’endemà em vaig assabentar que eren a Barcelona, en un lloc anomenat Vall d’Hebron. No sé què era aquell lloc, ni per què eren allà, ni què s’hi feia, ni quan tornarien.
Quan ja vaig ser més gran em vaig assabentar que mon germà patia de leucèmia, llavors ja ho entenia tot, era menys innocent.

Neus Sorio Rubio_3r C Col·legi Mare Janer

Quan la mare va agafar càncer, l’avi sempre m’acompanyava a veure-la.
Mentre esperàvem a passar, ell sempre m’explicava històries i deia: “Tot anirà sobre rodes.”
Quan entràvem a l’habitació on la mare estava estirada, ell era allà agafant-me de la mà, dient-me que la mare es recuperaria. Quan la mare es va recuperar, l’avi ja no ho va poder veure. Tot plegat va ser una barreja d’emocions. És clar, estava contenta perquè la mare ja estava recuperada però estava molt trista perquè tots els moments amb l’avi ja no es tornarien a repetir. L’avi ja no em podria veure créixer i aconseguir els meus somnis.