Dia: 15 de juny de 2023

Ainhoa Pinheiro_3ème I Lycée Comte de Foix

No puc respirar. El meu cos tremola. Els meus ulls em couen. No puc parar de plorar. Aquesta sensació desagradable al meu estómac no para de créixer. Estic asseguda al terra, sola, sense ningú que m’ajudi. No sé què fer, entro en pànic. Tinc por. A poc a poc vaig recuperant la respiració. Intento fer els meus deures però estic molt cansada. Els pares han arribat. Surto de l’habitació com si no hagués passat res. Després de sopar, torno a l’habitació. Quan els llums s’apaguen, miro tots els exàmens d’aquesta setmana. No ho puc evitar, començo a plorar. No em sortiran bé. No he dormit gens. Com sempre. Estic cansada de la vida.

Adam Raguig_3ème I Lycée Comte de Foix

Era la nit de Reis i mentre estava dormint plàcidament al meu llit, vaig sentir rebombori al pis de sota. Em vaig llevar i vaig baixar les escales malhumorat preguntant-me què caram passava. Vaig topar amb el meu pare, que corria per casa buscant una tovallola. Recordo que em va dir que em vestís perquè havíem de marxar. Vam agafar el cotxe i vam anar a l’hospital. No entenia res. La mare va entrar al quiròfan i jo em vaig quedar a la sala d’espera amb els tiets. Em vaig quedar adormit. Quan vaig despertar-me, al costat meu eres tu, germaneta, un bebè amb ulls grans que em mirava amb un somriure innocent, et vas convertir el meu tresor.