Inconsciència

Pol Rosillo Costa_3r A Col·legi Mare Janer

En Jan tenia onze anys, tenia instal·lada al mòbil aquella xarxa social que és tan famosa: INSTAGRAM. Des que tenia el dispositiu, va deixar d’anar a jugar al parc, va deixar els estudis de banda i els seus pares no estaven precisament pendents de l’educació del seu fill. Un dia, una persona va començar a mantenir comunicació amb ell, li va agafar confiança i li va anar explicant tot de coses, fins i tot les personals. El nou contacte comentava que feia temps que no tenia amics i que en buscava, que tenia més o menys la seva edat; suposadament. Van quedar per anar a jugar junts al parc i des d’aquell dia no el van tornar a veure més.

Il·lusió

Urgell Remolins Planes_3r A Col·legi Mare Janer

Mai no m’ho hauria imaginat. D’allò que de petita em feien creure, ara en sabia tota la veritat. Sabeu aquelles barbaritats que ens explicaven? Doncs sí, els vaig enxampar. Personatges imaginaris, em deien, tan estranys que alguna cosa no em quadrava. Va ser quan feia els nou anys, exactament aquella nit, la més màgica de l’any, que vaig voler actuar. Em vaig amagar darrere el sofà i el meu pare, amb paquets a les mans, es va acostar a l’arbre de Nadal i allà els va deixar. Ho vaig veure tot, però mai no vaig dir res. Hauria estat un delicte. Però ara ho seria més, si no digués que tinc la mateixa il·lusió de quan era petita.