Dilluns, 16 de novembre del 2026 Relat núm. 5.180 de 6.612
e_640 Microrelats dels estudiants d'Andorra

Relat Relat núm. 5.180

Il·lusió

Urgell Remolins Planes 3r A Col·legi Mare Janer 12 de novembre del 2023 Lectura: 1 min · 633 caràcters

Mai no m’ho hauria imaginat. D’allò que de petita em feien creure, ara en sabia tota la veritat. Sabeu aquelles barbaritats que ens explicaven? Doncs sí, els vaig enxampar. Personatges imaginaris, em deien, tan estranys que alguna cosa no em quadrava. Va ser quan feia els nou anys, exactament aquella nit, la més màgica de l’any, que vaig voler actuar. Em vaig amagar darrere el sofà i el meu pare, amb paquets a les mans, es va acostar a l’arbre de Nadal i allà els va deixar. Ho vaig veure tot, però mai no vaig dir res. Hauria estat un delicte. Però ara ho seria més, si no digués que tinc la mateixa il·lusió de quan era petita.

T'ha agradat aquest relat?

Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.

■ Continua llegint altres relats