Fins al final del carrer

LAIA ROIG TORCUATO_4t COL·LEGI SAGRADA FAMÍLIA

Eren les dotze de la nit, jo sola, caminant per un carrer molt fosc, espantada, agafo el mòbil, obro l’Instagram, m’arriba un missatge d’un desconegut, l’obro, i posa que d’aquí a uns vint minuts ens trobem al final del carrer, jo molt espantada, em giro per si hi havia algú, res, ni per davant ni per darrere, miro el xat i em pregunta, què mires?, li contesto amb un qui ets?, i em diu, no hi ha ningú tu tranquil·la, jo et vigilo em diu aquell home que no sabia qui era, cada cop més espantada i sense saber què fer continuo caminant fins a arribar al final del carrer. I em trobo un home, molt sospitós que estava plorant, m’atanso i…

Aquella ombra m’ho va explicar tot

CLAUDIA NOVO_4t COL·LEGI SAGRADA FAMÍLIA

M’aixeco i veig una ombra passar per la finestra. Miro i no hi veig res. Me’n vaig cap a l’escola sense parar de pensar en què era allò, i quan torno cap a casa veig la mare plorant amb una foto del pare al costat. Mai l’havia vist plorant per ell perquè ja feia cinc anys que no podia acceptar la mort del pare i de l’avi per un accident de cotxe. Les llàgrimes no li sortien, fins avui, una cosa molt rara li havia passat i se li notava en els ulls. Van passar dos mesos i va tornar a passar una ombra, estava entusiasmada. No podia creure el que veia. I allà vaig entendre-ho tot, fins i tot perquè la mare estava plorant aquell dia…