Eren les dotze de la nit, jo sola, caminant per un carrer molt fosc, espantada, agafo el mòbil, obro l’Instagram, m’arriba un missatge d’un desconegut, l’obro, i posa que d’aquí a uns vint minuts ens trobem al final del carrer, jo molt espantada, em giro per si hi havia algú, res, ni per davant ni per darrere, miro el xat i em pregunta, què mires?, li contesto amb un qui ets?, i em diu, no hi ha ningú tu tranquil·la, jo et vigilo em diu aquell home que no sabia qui era, cada cop més espantada i sense saber què fer continuo caminant fins a arribar al final del carrer. I em trobo un home, molt sospitós que estava plorant, m’atanso i…
T'ha agradat aquest relat?
Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.