BRISA VALENTINA COBO_3r B COL·LEGI MARE JANER
Falta poc per anar a sopar. La meva família està xerrant i el meu avi és al seu llit. Soc veritablement feliç. Però en aquest moment no ho sé. Ni ho sento. Vaig a fer un passeig, hauria de saludar el meu avi, però ja ho faré després. Sempre hi ha temps. No trigaré gens. Cada vegada falta menys i segueixo caminant. M’he perdut. No trobo casa meva i estic sola. Totes les altres cases i els arbres són iguals. Vull tornar a casa meva però no sé com. Fins que surt el sol. Quan arribo a casa, tothom està assegut al sofà amb cara de gravetat. Els he fet patir? Què ha passat, que no me n’he assabentat? De sobte, el sol s’ha tornat a amagar.