AINHOA HIDALGO_3r B EA SEGONA ENSENYANÇA D’ORDINO
El sol i la lluna, la nit i el dia, totalment diferents, però plenament enamorats l’un de l’altre, amb el problema que mai es veien. Quan la lluna s’amagava, el sol sortia, i quan s’amagava el sol, la lluna tornava a sortir, i així repetitivament, mai arribava el dia en què es poguessin veure. Fins a la creació de l’eclipsi, un fenomen preciós que passava algunes vegades a l’any, on s’ajuntaven el sol i la lluna, i les seves ànimes, formant un cercle brillant i perfecte, expressant que l’amor no és impossible. Demostrant que la distància no importa, sinó que l’amor és cosa de sentiments. El sentiment d’estimar algú.
Caracteres: 682 | Palabras: 117 | Párrafos: 4 | Líneas: 14 /11 | Columnas: 1