Per fi el veig, no ha canviat. Em somriu, estic feliç. Porta els mateixos vestits que el primer dia que el vaig veure. Em mira, no para, no es cansa. Feia tant temps que no el veia. Ric, el miro, però no arribo a tocar-lo. Desitjo acaronar-lo però no puc. El veig a prop però està tan lluny. Què ens passa? Què ens ha passat? Una llàgrima li cau de la cara. No t’allunyis. Queda’t amb mi. No em deixis. Desapareix a poc a poc. Les flors que duia es marceixen lentament. El cor em fa mal, tinc ganes de plorar però no hi arribo. Era sol un somni, un dels més bells. Ja fa 365 dies que te n’has anat i que la meva vida ja no té sentit.
T'ha agradat aquest relat?
Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.