Dimecres, 18 de novembre del 2026 Relat núm. 4.318 de 6.616
e_640 Microrelats dels estudiants d'Andorra

Relat Relat núm. 4.318

Temps sense temps

Aleks Tsvetanov Dikov 3r B EA 2A Ensenyança Encamp 19 de desembre del 2021 Lectura: 1 min · 641 caràcters

Els meus pares sempre em despertaven, però aquell dia no em van dir res. Quelcom passava. Tan tranquil me’n vaig anar cap a la cuina. La meva mare només en veure’m em va dir la notícia: la Covid-19 ja estava a Andorra. Van començar tres mesos durs per a tots. Fent classes des de casa, sense aprendre res. A la televisió únicament se sentien noves defuncions i contagis cada dia. La gent desesperada intentava ser forta. La mascareta estava per tot arreu. Després de tres mesos interminables, ja es començava a veure la llum. Finalment vam poder caminar més de cinc passos. Però sabíem que encara ens quedava molt per tornar a la normalitat.

T'ha agradat aquest relat?

Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.

■ Continua llegint altres relats