Fa cins anys que la dona em va deixar. No estic trist, em sento lliure i m’alegra encara que sento un buit al cor. Vinga, trucaré els amics solters per anar a jugar a bitlles o al cinema. Fa tant temps que no els veig que és possible que ja no estiguin solters. Déu meu! Em vaig deixar l’agenda de telèfons a casa d’ella, i ja la deu haver cremada! És igual, m’hi plantaré i la hi demanaré! No, m’estic enganyant. El que en realitat vull és anar a fer les paus, perquè els millors anys de la meva vida els vaig passar amb ella. Segueixo enamorat, encara que no ho vulgui reconèixer. I, ho penso tornar a intentar, no hi tinc res a perdre!
T'ha agradat aquest relat?
Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.