És molt dur, inexplicable, ningú en té la resposta i això ens fa sentir cada vegada més impotents i melancòlics, anem caient en un pou profund, negre, i creiem que no en sortirem mai més. Però hi ha persones que se’n van, que es desprenen de les nostres vides i no podem evitar-ho. Tots els records, totes les il·lusions, les rialles, no tornaran mai més, però hem d’aprendre a omplir aquella part del nostre cor que s’ha buidat. Hem de deixar temps al temps perquè aquests sentiments es puguin tornar a recuperar. Recorda sempre que hi ha persones que se’n van però també n’hi ha d’altres que apareixen en les nostres vides.
T'ha agradat aquest relat?
Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.