Dimecres, 18 de novembre del 2026 Relat núm. 4.366 de 6.616
e_640 Microrelats dels estudiants d'Andorra

Relat Relat núm. 4.366

Un somni no tan somni

Ainé De Lima Val 3r D EA 2A Ensenyança santa Coloma 16 de gener del 2022 Lectura: 1 min · 674 caràcters

Obro els ulls. Escolto la gent parlant al meu voltant. Em sento sola i tancada. Està tot fosc. Tinc por, no sé pas on soc, l’únic que sé és que la gent parla d’una noia. Una noia que era en un hospital per patir una forta depressió, una jove que només pensava a sortir d’allà, ser lliure i no haver de prendre medicaments o patir més atacs. Quan de sobte escolto el meu nom, parlen de mi? On soc? Sento que estic en un funeral però que la morta soc jo. Sento un moviment en mi, què és? No ho sé. M’aixeco, obro els ulls, veig llum, soc viva! Però aquella llum no és de l’habitació, és del meu final. Soc lliure per fi…

T'ha agradat aquest relat?

Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.

■ Continua llegint altres relats