Divendres, 20 de novembre del 2026 Relat núm. 4.427 de 6.620
e_640 Microrelats dels estudiants d'Andorra

Relat Relat núm. 4.427

Anònimament estimant-te

Salma Harroudi 3ème B Lycée Comte de Foix 15 de febrer del 2022 Lectura: 1 min · 637 caràcters

Salma Harroudi_3ème B Lycée Comte de Foix
“Aquestes seran les meves últimes paraules, el meu últim missatge i sembla graciós, l’escric sobre paper higiènic. Ignoro per què també ets aquí, no devem ser tan diferents. Estem tots dos engabiats en una cel·la asfixiant, calbs, sense identitat ni intimitat. Saps, abans de tot això tenia un somni, ara, ni tan sols recordo quin, guarda el teu com el tresor més valuós. Espero que, siguis qui siguis, puguis fugir d’aquí, espero que el món canviï. Però, el que més desitjo és que entenguis la meva intenció en dir-te que tot i no conèixer-te, no riure o plorar plegats, no besar-te, t’estimo, i ho faig amb tota la meva ànima.’’ 7/1/05

T'ha agradat aquest relat?

Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.

■ Continua llegint altres relats