Dijous, 19 de novembre del 2026 Relat núm. 4.457 de 6.618
e_640 Microrelats dels estudiants d'Andorra

Relat Relat núm. 4.457

De zero

Egoitz Gomes 3r B EA 2A Ensenyança d’Ordino 2 de març del 2022 Lectura: 1 min · 675 caràcters

Egoitz Gomes_3r B EA 2A Ensenyança d’Ordino
Respiro i em tranquil·litzo, recordo tot allò que vaig fer malament. Vull tornar enrere i no sé com ho puc fer. Segueixo respirant. Encara recordo aquell moment. El moment de la mort. Encara em demano per què ho havia fet, com vaig poder fer aquella animalada. M’estic estressant, em calmo. Marxo corrents, aixeco la mà per parar un taxi i vaig cap a l’aeroport. No sé on puc anar.
Arribo a Andorra, país de muntanyes. S’hi viu bé, una mica de fred, però s’hi viu bé. Ara que estic lluny intento oblidar el passat. He canviat, ja no soc el mateix. Estic vivint amb un amic i de vegades encara hi penso. No et fallaré mai més, mama.

T'ha agradat aquest relat?

Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.

■ Continua llegint altres relats