Dimecres, 18 de novembre del 2026 Relat núm. 4.509 de 6.616
e_640 Microrelats dels estudiants d'Andorra

Relat Relat núm. 4.509

Bryan Rodríguez Kutuzava 3r B Col·legi Sant Ermengol 30 de març del 2022 Lectura: 1 min · 642 caràcters

L’Esmeralda es va aixecar. Cada dia que passava s’adonava més de la situació. La gent s’odiava, la societat s’oprimia a si mateixa i ningú feia res per canviar-ho. Sempre hi haurà rics i pobres, oprimits i opressors, amics i enemics, generosos i egoistes. Això no hi ha qui ho arregli. Som així i així serem sempre. És a prop el final del món? No ho sabem, però ens en podem anar fent una idea. Aquest món de crueltat, d’egoisme, d’opressió i d’injustícia mai acabarà. Hi ha gent que creu en Déu, jo només crec en la misèria de l’ésser humà. Arribarem al 2084? No ho crec. La consciència de l’ésser humà va néixer només pensant en si mateixa.

T'ha agradat aquest relat?

Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.

■ Continua llegint altres relats