Havia estat la millor àvia del món. Ho feia tot per nosaltres i era molt generosa. L’any que jo feia els 18, quan s’atansava el meu aniversari, em va dir que aquell any no podria venir a la meva festa d’aniversari. Jo no ho entenia, per a mi era un dia important, ella ho sabia. Li vaig dir que si no venia podia oblidar-se de mi perquè no li parlaria mai més. Finalment, l’àvia no va venir a la meva festa, i quan ja estàvem a punt de marxar del local que havíem reservat, vam rebre una trucada: l’àvia havia desaparegut. Els pares es van mirar amb els ulls plorosos. La trucada era des del Centre d’Acolliment de Malalts d’Alzheimer.
T'ha agradat aquest relat?
Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.