Dilluns al matí, a la parada del bus, una nena espera. Aquella nena maca amb les galtes vermelles pel fred, el cabell despentinat en dos cues mal fetes, els ulls verds i les pestanyes mullades de tant plorar. Aquella nena fa veure que mira a l’altre costat de la carretera esperant quelcom però l’únic que mira és l’horitzó, algun lloc ben lluny de la seva realitat, algun lloc on les famílies són felices i on els nens no han d’ocultar els ulls de vellut sota una cinta de cabell. Veu que arriba l’autobús, totes les esperances se li esborren de la ment i només li ve al cap que a les cinc en tornar una pallissa l’estarà esperant a casa.
T'ha agradat aquest relat?
Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.