Cinc hores

Carlota Alberich Pàmies_3r C Col·legi Sant Ermengol

Em queden cinc hores de vida. Són les dues, vaig a dinar al meu restaurant preferit, on he anat cada divendres des dels deu anys. Són les tres, vaig a veure la meva filla i els meus nets, que no saben res de la meva situació. Em comporto amb naturalitat. Són les quatre, vaig amb el meu marit a fer l’últim passeig per la platja, li agafo ben fort la mà i l’abraço. Són les cinc, vaig al terrat, agafo un llapis i paper i, mirant a l’horitzó, faig el que més m’agrada, dibuixar. Són les sis, vaig cap a l’hospital. Les set. I les vuit. -Amor meu l’operació ha sortit bé, podem tornar a casa.