Li anava el cor a mil, era una cursa molt important. Estava a la sortida i no podia respirar. Va començar a baixar i de tan nerviosa com estava anava cada vegada més de pressa. Tant, que no veié ni els entrenadors que estaven a la pista. Anava massa ràpid. La por la va envair, no veia ni passar les portes. Mai havia anat a aquella velocitat, no podia frenar. Estava descontrolada. I de cop, es desperta dins d’una habitació, de color blanc apagat. La pobra nena es troba a l’hospital, en un estat molt greu, i ja no podrà esquiar mai més per la gravetat de l’accident.
T'ha agradat aquest relat?
Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.