Noa Ccayetano_4t COL·LEGI SAGRADA FAMÍLIA
Les parets de la cuina, abans blaves com el cel, ara estan tenyides d’un roig viu. Davant meu, jeu inert el cos de la jove a la qual acabava d’apunyalar brutalment. Té les puntes dels cabells negres com la més fosca nit, banyats en sang que li regalima des del lloc on li he donat la primera punyalada. La seva brusa blanca com la neu, és plena de sang, amb diversos forats, que coincideixen amb els forats que té al ventre. Els seus ulls verds com maragdes, estan oberts de bat a bat, amb una expressió d’horror a la cara. No sé què m’ha passat, però he sentit cert plaer per cada punyalada que li he donat. Crec que m’estic tornant boig.