Divendres, 20 de novembre del 2026 Relat núm. 5.295 de 6.618
e_640 Microrelats dels estudiants d'Andorra

Relat Relat núm. 5.295

Records

Gabriela Diaz 3r A Col·legi Sagrada Família 10 de gener del 2024 Lectura: 1 min · 640 caràcters

Des del primer dia que et vaig veure vaig sentir una sensació… Alguna cosa encantadora, era una cosa com pessigolles a l’estómac. Cada vegada que em miraves em posava nerviosa i em sortia un somriure molt ximple… Cada vegada que arribava a casa esperava el teu missatge i la teva trucada fins a les 4 o 5 de la matinada. Algunes vegades dormint una trucada, i algunes dormint a casa de l’altre, te’n recordes? Estava començant a ensorrar-me de tu. El primer petó que ens vam fer sota la pluja el recordo com si hagués estat ahir, em dol pensar que ara no som res i ens tractem com a desconeguts, espero poder trobar-nos en una altra vida.

T'ha agradat aquest relat?

Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.

■ Continua llegint altres relats