Dilluns, 16 de novembre del 2026 Relat núm. 388 de 6.612
e_640 Microrelats dels estudiants d'Andorra

Relat Relat núm. 388

Vicissitud d’un ser

Clàudia Marsal 3r A ESO COL·LEGI JANER 7 de desembre del 2011 Lectura: 1 min · 641 caràcters

Una nit tranquil·la, estrany en plena ciutat. Un jove, martiritzat per alguna raó, vagava pels carrers silenciosos, submergit en profunds pensaments. Retenia una fotografia presa entre les mans. L’oprimia amb tanta força però alhora amb inseguretat, que qualsevol hauria dit que es tractava d’una relíquia vertaderament valuosa. No obstant, aquella imatge només contenia el bell rostre d’una noia de similar edat. L’enyorança i la desesperació   inundaven els ulls de l’errant, com la pluja començava a fer-ho sobre el fred asfalt de formigó. Què havia fet? Potser la culpabilitat de negar la vida a una persona innocent era massa per a ell.

T'ha agradat aquest relat?

Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.

■ Continua llegint altres relats