Un dilluns com un altre, em desperto i veig com plou. Veient l’hora, m’afanyo a preparar-me i omplir la motxilla. Hi poso la redacció de francès que tant em va costar fer, tots aquells deures als quals vaig dedicar dies, un parell de llibres i l’estoig. Em calço, prenc la motxilla i surto al carrer. En arribar a la parada, veig el bus a punt d’arribar. En pujar-hi, penso en la reacció que tindran els meus professors en veure la meva feina. M’assec al meu lloc preferit i saludo les meves amigues. Uns minuts més tard, quan miro enrere, el meu cor deixa de bategar. “M’he equivocat de motxilla, he agafat la de classe de música!”.
T'ha agradat aquest relat?
Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.