Sona el tret de sortida. Les famílies arrenquen a córrer. Beso el collar del meu pare i començo la marató. Poc després ja comencen a avançar-me els meus companys. Després d’un esforç fracassat per atrapar-los, decideixo parar. Les cames em fan figa i el cansament m’enxampa. Miro enrere i recordo tots els bons moments que vaig passar aquí, a les curses. Tot el que em van donar les competicions, els viatges que vaig fer i els trofeus guanyats. Però ja s’ha tancat aquesta etapa i s’ha d’acabar amb alegria. Quan vaig recuperar l’energia vaig seguir corrent. Recordant els amics que he fet i les amistats que em queden per a tota la vida.
T'ha agradat aquest relat?
Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.