Dijous, 19 de novembre del 2026 Relat núm. 5.716 de 6.618
e_640 Microrelats dels estudiants d'Andorra

Relat Relat núm. 5.716

Anhels del cor

Teo Cayetano Oñate 3r COL·LEGI SAGRADA FAMÍLIA 10 de desembre del 2024 Lectura: 1 min · 617 caràcters

Sento com la fresca brisa matinera em fa dolços petons a les galtes. Les oronetes entonen un harmoniós càntic. Miro davant meu. Un radiant somriure em mira fixament. La propietària d’aquest somriure és la nit i jo el dia, no podem viure l’un sense l’altre. Tanco els ulls. Sento un altre cop la brisa, però és gèlida. Les oronetes ja no canten. El silenci engrandeix la meva soledat. Miro davant meu. El somriure ja no hi és, ni la seva propietària. Llavors la realitat em colpeja. Mai hi havia hagut algú somrient-me. El meu maleït cervell enamorat havia creat la imatge que el meu cor desitjava. Intento reconstruir

T'ha agradat aquest relat?

Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.

■ Continua llegint altres relats