Ot Mayoral_3r A SECUNDÀRIA E. ANDORRANA SANTA COLOMA
Agafo un llumí i encenc una vella espelma que he tret de l’armari, fins que comença a fer la llum suficient que em permet no haver d’arribar fins a la finestra fent tentines. Allà, inspecciono el vidre esquerdat i l’obro. El cel és negre, ocultant els tants misteris de l’univers que se’ns escapen dia rere dia, sense saber per què ni què hi fem, aquí, i esquitxat d’estrelles que s’il•luminen les unes a les altres, esperant una resposta nostra. Però som massa complicats per a entendre un llenguatge tan simple com aquell. Un desig solca el cel, esperant a ser complert per algú. I potser aquest algú sigui jo.