Dijous, 19 de novembre del 2026 Relat núm. 6.288 de 6.618
e_640 Microrelats dels estudiants d'Andorra

Relat Relat núm. 6.288

Cor de foc

Aaron Foix Brun 3r B COL·LEGI MARE JANER 31 de gener del 2026 Lectura: 1 min · 639 caràcters

Quan la vaig veure per primer cop, ho vaig dubtar. Quan em va mirar amb els seus ulls color fusta, me’n vaig assabentar. Quan em va parlar amb la seva veu dolça, me’n vaig convèncer. Quan em va abraçar amb la seva pell suau com un peluix, el meu cor va començar a bategar molt fort. Quan m’ho va dir, em va destrossar. Quan em vaig acomiadar, la tristesa m’envaí. Quan no hi va ser, la vaig trobar molt a faltar: la seva presència, la manera en què em feia sentir, la seva mirada, la seva veu, la seva manera d’actuar, les seves abraçades… Tota ella. Aquella sensació em feia sentir viu, com si el meu cor hagués renascut de les cendres.

T'ha agradat aquest relat?

Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.

■ Continua llegint altres relats