Divendres, 20 de novembre del 2026 Relat núm. 6.292 de 6.620
e_640 Microrelats dels estudiants d'Andorra

Relat Relat núm. 6.292

L’últim tren

Ana Fernández Espinosa 3r COL·LEGI SAGRADA FAMÍLIA 2 de febrer del 2026 Lectura: 1 min · 1.064 caràcters

Ens hem vist avui, però ja no ens veurem mai més. 

Aquest dia amb tu ha estat el millor de la meva vida i t’estaré sempre agraït per això. Ens vam conèixer al tren i, encara que jo no estava segur de com començar la conversa, vaig preguntar l’hora. Em vas mirar estrany, però vas riure. Vam acabar parlant de la vida. Va ser una bogeria i, sense conèixer-nos, vam decidir baixar en una parada i visitar el poble mentre ens explicàvem anècdotes. Et vaig parlar de coses que no havia dit ni a la meva família, però no ho hauria d’haver fet, ja que sense dir res vas desaparèixer i mai més et vaig tornar a veure. Gràcies per aquesta única vivència.

T'ha agradat aquest relat?

Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.

■ Continua llegint altres relats