LUCÍA MASTRONARDI_3 r B COL·LEGI MARIA MOLINER
En aquell parc, entre tots els nois jugant i feliços, hi havia un noi diferent, intentant gronxar-se. Tots se’n reien, ningú mai el volia incloure als seus jocs. Però ell pensava “no passa res, aquell noi tampoc és perfecte”; dia rere dia aquesta era la seva rutina. Els adults no deien res, eren, simplement, nois jugant. Un dia els nois el van enganyar, i ell va tornar a la seva llar plorant. Es va preguntar “per què he de viure així? Soc un noi normal?”. Estava allà plorant al llit de l’orfenat, lamentant haver viscut aquell accident, el que li va arruïnar la vida: aquell en què va perdre els seus pares i els seus braços.