Em toques la mà i sé que estàs allà. Les bombolles d’allò deliciós que cuines m’omplen de felicitat. M’esquitxen a la cara i em venen de cop aquells records en què em fas companyia: només tu i jo. M’apunto totes les teves receptes per saber-les fer quan no hi siguis, per recordar-te a través de l’essència dels teus plats. Cada mossegada serà un record, instantàniament de moments en què cuinàvem juntes. Somrius sense parar i això és el que enyoraré de tu, la teva felicitat. Somric, perquè quan ja no hi siguis sempre em quedaran aquests moments de cuina, que sempre restaran en mi.
T'ha agradat aquest relat?
Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.