El vent fred de la muntanya xisclava entre les pedres. En Marc s’apropava silenciós, l’isard es movia àgil, gairebé un fantasma entre les roques. Els ulls brillants de l’animal reflectien el sol baix del capvespre. El batec del seu cor s’accelerava. Apuntà, va contenir l’alè i va disparar. L’isard va caure, silenciós, entre les fulles seques. En Marc es va quedar quiet, respectant la vida que acabava de prendre, conscient que d’aquella caça espectacular que va fer. Després, en Marc va anar a buscar l’isard per veure si en podia obtenir un trofeu. Finalment, després de mesurar el trofeu vam apreciar la caçar exitosa d’un isard plata
T'ha agradat aquest relat?
Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.