Miriam Airosa_2n B batxillerat INSTITUT ESPANYOL
Teníem el nas a tan poca distància que vaig pensar que amb un suau moviment podríem besar-nos. Però el que més em va impressionar van ser els teus ulls. Els nostres ulls es van fer un de sol en unes mil·lèsimes de segon, els meus amb tu dins i els teus amb el meu reflex. En aquell moment et vaig dir t’estimo. I em vas besar i l’únic que vaig sentir va ser “t’estimaré fins a la fi dels meus dies”.
Però tinc por que en la mateixa mil·lèsima em quedi sense tu, que em diguis adéu. Hem arribat al punt en què no sabem ni com expressar-nos, les paraules s’amaguen, les bogeries ens persegueixen i a la fi arribem els dos a la mateixa meta.