Elisabeth Fernandes _Estètica C. DE FORMACIÓ PROFESSIONAL
Tres de la matinada. Estic desperta. Tanco els ulls. Intento no pensar en res. No puc. No puc deixar de pensar en ell! És sorprenent com apareix una persona a la nostra vida i es converteix en indispensable. Només penso què em dirà demà i ja em suen les mans. Estic nerviosa. Tinc por de les seves paraules. Sé que no sent el mateix que jo, però tinc la necessitat d’estar al seu costat i compartir-hi tots els moments que pugui. És un sentiment estrany. Un noi ocupa el meu cor i és el pilar de la meva vida. Les imatges dels somriures que hem compartit em persegueixen.