Un dia d’escola com tots els altres, tornava el mateix de sempre, la rutina. Avui a aquesta hora estava a classe de ciències, una mica a la lluna, després d’haver vist per primera vegada i conegut la meva nova companya de classe i que de casualitat, seu al meu costat a classe. Ni més ni menys m’imaginava històries boniques de com podria ser la vida amb ella. Em sentia deu anys més gran, pensava si podria fer realitat els meus pensaments o bé que mai no passaria res d’això amb la nena dels meus pensaments, sentia un petit malestar dins meu, em feia més fort que les imatges retroprojectades al meu cervell.
T'ha agradat aquest relat?
Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.