Sé que res serà igual quan passis la porta. Sé de bon tros que et necessitaré més que mai i que no hi seràs per regalar-me un somriure, per abraçar-me i mirar-me als ulls o per agafar-me la cara i fer-me un petó. Sé que et trobaré a faltar com no he trobat mai a faltar ningú, perquè has estat tu qui, en aquest poc temps, m’ha fet sentir especial. Has estat tu la raó per la qual m’aixecava amb un somriure a la cara i desitjava arribar mitja hora abans només per poder romandre al teu costat, una estoneta més… Tu ets la persona a la qual em podria passar el dia mirant i no me’n cansaria mai, simplement perquè t’estimo.
T'ha agradat aquest relat?
Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.