Hanan Bentahar_3ème A LYCÉE COMTE DE FOIX
Un dia com tots els altres, vaig tornar a pensar en aquell noi que em tornava realment boja. Vam estar parlant. A la tarda vam quedar. Finalment ja era el moment. El noi estava una mica lluny, hi havia molta gent pels voltants, cada vegada em posava més nerviosa i sentia un pessigolleig. Aquell noi era simplement perfecte, en tots els sentits. Just estava al davant d’ell, però de sobte vaig sentir la veu de la meva mare. La veu s’atansava cada cop més. Malauradament vaig obrir els ulls i vaig veure la meva mare que m’estava cridant perquè ja eren les set del matí! Quin disgust! Tot i que l’estimo molt, hauria preferit el somni.
T'ha agradat aquest relat?
Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.