Gloria Costa __2nde B LYCÉE COMTE DE FOIX
Era un dia fred de gener. L’únic que s’escoltava eren l’anar i venir dels cotxes. Jo em passejava pel carrer pensant en els homes que havien de marxar a la guerra, i sobretot en la gent que jo coneixia. Vaig seure en un banc. Darrere meu es va parar un cotxe, del qual va sortir en Joe, es va seure al meu costat i em va dir que no anava a la guerra, que es quedava aquí amb mi. Jo estava molt contenta, no marxava, no es moriria. Tenia els ulls plens de llàgrimes, però no eren de tristesa, al contrari, d’alegria. Ens estàvem mirant als ulls. Em va estirar del braç cap a ell, i em va fer un petó. Era el millor dia de la guerra.