Recordava tots els moments viscuts anys enrere; la il·lusió del primer dia d’escola, les tardes al parc, les passejades amb l’avi després de sopar, les festes d’aniversari amb els amics, els primers concerts… La coïssor augmentava amb cadascun dels records que li passaven pel cap. Es negava a acceptar que ja havia perdut la innocència que caracteritza els infants. Era moment de començar una nova etapa però li costava acceptar-ho.
La campana va sonar. Es va quedar paralitzada un instant. Finalment, es va decidir i va pujar al tren. Va girar-se per veure un últim cop casa seva i va entrar al vagó. Darrere d’ella les portes es van tancar.
T'ha agradat aquest relat?
Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.