La bestiola comença a notar una escalfor a les potetes fràgils que li continua pujant per l’abdomen fins a arribar al cap. Sent com si comencés a despertar d’un llarg son. Alguna cosa s’obre darrere seu. Escolta tot el que l’envolta: ocells, un riu no gaire llunyà, el brunzit de les abelles… Les ales es despleguen a la seva esquena, en sent el pes i l’aire que provoquen en bellugar-se. Obre els ulls, mira el sol, sent que ja pot enlairar-se. El vent bufa al seu favor, és l’hora. Un… dos… tres… I ja hi ha una nova papallona que vola amb uns colors brillants que afegeixen nova vida a aquesta primavera.
T'ha agradat aquest relat?
Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.