Despertar-se a dos quarts de set del matí, esmorzar amb cara de no haver dormit gens, córrer per arribar a temps al bus, al bus no poder escoltar els teus amics perquè estàs adormit i se’t tanquen els ulls, estar a classe escoltant la profe i no entendre res. Així són els meus matins de classe, i no és tot, encara he de dinar al col·le, on de vegades el menjar és tan dolent que només menjo una poma, i és clar que, per aguantar tot el dia, és poc. En tornar a casa després d’una hora de bus ja són dos quarts de set del vespre: menjar, dutxar-me i fer els deures i ja són les nou i ja no tinc temps per fer les meves coses.
T'ha agradat aquest relat?
Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.