La finestra. Juraria que he sentit un soroll. Miro cap a baix i veig una noia sobre un toll. Una noia feta pols, tacada de sang i demacrada. M’espanto. Em giro per anar-me’n, però ella està a la porta. Tanco els ulls i crido, però no produeixo cap so. La noia obre la boca fins al punt que es comença a transformar en un noi. El noi passa corrents, travessant-me i obre la finestra. Tot seguit posa un peu al marc i es deixa caure. Corro per tancar la finestra i poder anar-me’n, però no és una opció. És massa tard. M’he vist reflectida al toll, i ja sé com sóc. No tinc més opció. Corro escales avall i surto al món. Un nou món sense mi.
T'ha agradat aquest relat?
Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.