Vaig conduint per Andorra, cansat d’un dia difícil d’escola. Paro, el semàfor està en vermell. Creua pel pas de vianants un home d’aspecte humil, amb roba cridanera: pantalons cagats, unes espardenyes gastades i una bossa marró què semblava tenir cent anys. Duu els cabells llargs i greixosos, i una barba canosa. Dic a ma mare: “Mira aquest personatge, deu de ser un drogoaddicte!” De sobte la meva mare em fa una mirada assassina, i després d’escridassar-me, em diu que aquest home és el cirurgià més important d’Andorra, la persona que va salvar el meu oncle d’un càncer. Es posa verd el semàfor.
T'ha agradat aquest relat?
Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.