Aquella nit vàrem anar a la platja i, un cop allà, ens vàrem estirar a mirar les estrelles. Sentia la brisa fresca de les onades del mar com acaronava la meva pell. Tu te’m vas apropar i em vas acariciar els cabells mentre em deies: “Veus les estrelles que t’il·luminen? Totes elles observen la teva bellesa, ets un àngel caigut del cel. Vull que sàpigues que el meu amor no es pot comparar amb la quantitat d’estrelles que hi ha perquè no es pot mesurar. És infinit.” Mentre la llum de la lluna brillava en els nostres rostres, em vas agafar la mà i les nostres mirades es van creuar. Te’m vas apropar i ens vàrem fondre en un petó apassionat.
T'ha agradat aquest relat?
Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.