Les fulles ja no cauen, ara ja no és tot tan acolorit com abans, les fulles han desaparegut. I els arbres? Pobres arbres! Ja no tenen fullatge i amb el fred que deuen passar, es poden refredar. Aquesta cristal·lina d’aigua que es diu neu, quan et rosega la pell, et transmet una sensació gèlida per tot el cos i després et deixa marcada una goteta d’aigua. La neu ho ha recobert gairebé tot: muntanyes, arbres, cases, i fins i tot els rius, que s’han tornat gèlids del fred. Que blanc està tot ara. Les nevades són calmes i això, amics, és l’hivern, l’estació més quieta de la qual s’ha de gaudir en companyia i cantar cançons nadalenques.
T'ha agradat aquest relat?
Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.