Estava caminant tranquil·lament per un carreró i de cop i volta vaig sentir molt fred i una sensació estranya com si algú em perseguís. Miro enrere i només veig una ombra. Espantada començo a córrer i a demanar ajuda però ningú em fa cas. Anava mirant enrere per veure si aquella ombra se m’apropava i ara eren més! No m’explico com pot ser que ara n’hi hagi tantes i ningú m’ajudi… Corro com mai ho he fet. Busco algun lloc on amagar-me, però, tot està tancat. Tinc molta por. Ja no puc més, he perdut les meves forces. Començo a sentir veus, i algú que diu: “L’operació ha anat bé, la podem pujar a l’habitació.”
T'ha agradat aquest relat?
Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.