La sensació de ser cada dia més inútil em recorria tot el cos, i això era el més detestable: no tenir consciència d’on estàs, del que fas en aquest moment, del que faràs el dia de demà o fins i tot d’on es troba la teva habitació. Abans era una filòsofa, amb un alt nivell d’oratòria, i ara quan converso les paraules fugen de la meva ment. On són aquells dies de glòria? Em van dir que la meva malaltia progressaria ràpidament en persones d’un alt nivell intel·lectual. Jo, malauradament, era una d’aquestes ànimes. És el primer cop que em penedeixo de la meva saviesa. Va arribar el diagnòstic: es tractava de la malaltia d’Alzheimer.
T'ha agradat aquest relat?
Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.